Català

Una de les coses que més m’agraden dels idiomes és que representen cultures i escales de valor. I sense cap mena de dubte una de les raons per la qual continuo aprenent llengües és per conèixer cultures i formes de pensar i de sentir diferents. La diversitat cultural. és això el que ens porta a la diversitat d’opinions, de punts de vista, de formes de veure i de viure la vida, de cosmovisions i d’idiosincràsies diferents. És assumir que no tot en la vida és o blanc o negre; hi ha matisos, tants com històries humanes n’hi ha. I es això en el que consisteix la riquesa humana. Cadascú té la seva realitat, la seva individualitat, basada en la seva pertinença a un país, a una organització, però també a un poble, a una creença, a una cultura, a una ètnia, i a una llengua pròpia, per més minoritària que sigui. Poder entendre això, es reconèixer que l’altre existeix, perquè és el meu pròxim. Es basa en el respecte mutu, en el respecte a l’altre, en aquell que pensa en una llengua diferent a la meva. Perquè la llengua de l’altre és també la cultura de l’altre. Per això m’agrada la llengua catalana. Per la seva cultura. I la seva gent meravellosa.

7 Likes

excelente post Matías, que gusto leerte también aquí

1 Like

Hola! Sóc Helene, de València, així que parle català occidental, més concretament valencià apitxat (l’accent de València capital i pobles dels voltants). Si algú necessita practicar aquesta varietat en lloc del català de Catalunya, podeu parlar-me.

1 Like

Hola Helene!
Jo puc parlar qualsevol varietat de català. I m’estimo totes les varietats i els accents, inclós el mallorquí hiper tancat. A mí m’agrada el teu accent obert, té una musicalitat i un sabor diferent. (A orxata de xufes, potser). No, el que et deia, com que la meua forma de parlar castellà és amb accent argentí, naturalment puc parlar també amb accent obert i no em desagrada, al contrari. Ja t’he enviat mail. Una abraçada.

1 Like

Así es Matías. Un idioma es una puerta a una cultura. Saludos desde Perú.

1 Like

Jo me’n recordo la primera vegada quan vaig aprendre català. Vaig començar a associar arrels de mots llatins (temps és igual al francès, finestra és igual a l’italià, etc.) i així vaig començar a construir vocabulari en català. En només sis setmanes ja hi parlava a nivell B1. La meva sisena llengua, amb 24 anys, l’any 2002.

Hola Matias,

M’has deixat realment bocabadada amb el teu domini del català! Quina gràcia que un argentí pugui parlar les 4 llengües que es parlen a Espanya! Jo sempre m’he “queixat” de no tenir la possibilitat d’aprendre basc o gallec a escola…
Molt bonic el primer escrit que has fet. M’ha encantat llegir-lo!

Carmen

1 Like

Carmen:

I a mi m’ha encantat llegir-te a tu.

Petons desde Buenos Aires
Mati

1 Like